A la segona sortida del CCEV hem assitit 29 persones la meitat de les quals eren joves. La idea inicial era pujar al Puigsacalm des de la Collada de Bracons, però a Sant Pere de Torelló hem trobat
un senyal de restricció de pas a vehicles de més de 12 m de llarg que ha impedit que el nostre autocar pogués continuar. Aleshores hem hagut de buscar una alternativa i hem decidit anar fins a
Vidrà. Un cop allí, hem agafat
la ruta cap al Puigsacalm que va per la Vila Vella i passa per l'ermita de Sant Bartomeu de Covildases.
Després de travessar el riu Ges, el camí transcorre paral·lel a la riera de Sant Bartomeu. Aigües cristal·lines, boscos de faig i de boix.
Alguns s'han quedat a dinar a la Cascada de la Vila Vella, un indret preciós.
Els que estàvem una mica més en forma hem continuat amunt fins arribar a
l'ermita de Sant Bartomeu de Covildases, ubicada en un
paratge idíl·lic. Al costat d'aquesta esglesiola del segle XII hi havia un gran cirerer florit.
La Carme i l'Emília han seguit soles fins al Puigsacalm (1.515 m.) i han fet el cim. Elles han estat les heroïnes del dia.
Quan dinàvem a l'ermita el cel s'ha enfosquit i ha començat a plovisquejar. Sort que el camí de retorn a Vidrà era costa avall.
A la terrassa de l'Hostal Serrasolsas, just davant de l'impressionant roure monumental de la Creu de l'Arç, hem refet les forces tastant les típiques patates farcides mentre esperàvem els ressagats. De tornada cap a l'autocar hem pogut contemplar la majestuosa Masia del Cavaller de Vidrà (s. XVIII).
Foto del grup sencer (falta Joan Bautista, el fotògraf)
Una bona representació del jovent: ells són el futur
Ton, l'excursionista més menut
Alguns s'han quedat a dinar a la Cascada de la Vila Vella, un indret preciós. 
Quan dinàvem a l'ermita el cel s'ha enfosquit i ha començat a plovisquejar. Sort que el camí de retorn a Vidrà era costa avall. 
