Alguns s'han quedat a dinar a la Cascada de la Vila Vella, un indret preciós.
Els que estàvem una mica més en forma hem continuat amunt fins arribar a l'ermita de Sant Bartomeu de Covildases, ubicada en un paratge idíl·lic. Al costat d'aquesta esglesiola del segle XII hi havia un gran cirerer florit.
La Carme i l'Emília han seguit soles fins al Puigsacalm (1.515 m.) i han fet el cim. Elles han estat les heroïnes del dia.
Quan dinàvem a l'ermita el cel s'ha enfosquit i ha començat a plovisquejar. Sort que el camí de retorn a Vidrà era costa avall.
A la terrassa de l'Hostal Serrasolsas, just davant de l'impressionant roure monumental de la Creu de l'Arç, hem refet les forces tastant les típiques patates farcides mentre esperàvem els ressagats. De tornada cap a l'autocar hem pogut contemplar la majestuosa Masia del Cavaller de Vidrà (s. XVIII).
Foto del grup sencer (falta Joan Bautista, el fotògraf)
Una bona representació del jovent: ells són el futur
Ton, l'excursionista més menut
1 comentari:
Ens ha agradat molt el blog i també ens hagués agradat molt anar amb vosaltres. A la propera excusió no hi faltarem (ho intentarem)
Xavier i Maite
Publica un comentari a l'entrada